Drets i permisos
© Eavan Boland Estate. Published by arrangement with Carcanet Press Ltd.
© De la traducció i de la introducció: Miquel Àngel Llauger, 2022
© De la present edició: Salze Editorial, 2022
© De la fotografia d’Eavan Boland: Maura Hickey, 2011
Direcció de la col·lecció: Marta Vilardaga i Josep Porcar
Disseny i compaginació: vetavisual.com
Edita: Salze Editorial
This book was published with the support of Literature Ireland.
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, si bé, excepcionalment, i sempre citant l’autoria i l’editorial, Salze permet al lector la difusió pública d’algun fragment de la traducció, en cap cas superior a sis versos.
Ressenyes i ressò
Elain Feinstein: «Una de les poetes més fascinants i valentes de l’últim segle.» [Poetry Review 96:3, tardor de 2006]
Pere Antoni Pons: «Tant la condició nacional com la condició de dona travessen molts dels poemes de Boland, que escrivia un tipus de poesia evocadora, suggerent, en què la seva història personal i la del seu país es barregen, com si fossin dues cares d’una moneda valuosa sempre a punt de perdre’s. O de desaparèixer. […] La poesia d’Eavan Boland és dura i delicada». [Última hora – La chispa adecuada, 27-XI-2022: PDF original en castellà / PDF en català]
Jordi Solà Coll: «La veu d’Eavan Boland que descobrim a Sal oceànica és una veu dúctil i flexible que em recorda el concepte –tan irlandès, d’altra banda– de tranquillity; una veu intensa i calma que s’expressa en bona part de l’obra antologada entre la tendresa i la cruesa amb una naturalitat que sobta». [La Veu dels Llibres, 12 de novembre 2022 (consulta: 14-XI-2022) – PDF ]
Alba Camarasa: «Boland sovint tria descriure el seu entorn més proper, més micro, però aquesta decisió no és inintencionada ni respon a l’expectativa que les poetes només poden escriure les coses menudes, amb la intimitat com a tema menor. Sap que aquells zooms que aplica sobre la veïna, un plat blau, o les llums d’un cotxe, són puntades de fil. Amb elles construeix el tapís on retrata tres generacions» [Caràcters 95, novembre 2022 (consulta: 3 de novembre de 2022) – PDF ]
Laia Malo: «Boland, amb una llengua de cada dia, preciosa i senzilla, i amb un ritme natural i precís, explica una altra versió dels fets, la pròpia recepció, percepció i interpretació dels tres temps (memòria, observació i auguri) des d’un espai d’acollida (terra, mare, llengua)». [Ara Balears, 18/VII/2022 – PDF]
Begonya Mezquita: «Mestressa de versos, podia abordar temes com la maternitat, el sexe, el matrimoni, la menstruació, tot de problemes reals, propers i quotidians, però sobretot, podia —perque volia— deslliurar-se de l’ombra a què estava sotmesa i mostrar el seu talent en primera persona, gran i forta com era, hereva del foc i de l’aigua, de l’aire i de la terra, de tota la vida» [Trapezi, 1/VI/2022 – PDF]
Alex Susanna: «Aquesta antologia d’Eavan Boland, traduïda per Miquel àngel Llauger a SalzeEditorial, em sembla una pura meravella: qui s’hi acosti no en sortirà igual. Poesia de la bona, on mite, història, llengua, irlandesitat i domesticitat es barregen i fan de cada poema una festa de la intel·ligència» [Twitter, 30/III/2022 – PDF]
La Veu dels llibres: «Eavan Boland, la poeta més important d’Irlanda, per primera vegada en català» [La Veu dels llibres, 4/V/2022 – PDF]
